La representació de l’ossa d’Ordino, o també coneguda amb el títol de L'última ossa d’Ordino, és una sàtira de les relacions de poder dins la societat rural tradicional i una paròdia de l’actualitat local amb diàlegs burlescos, cançons i bromes. Una ossa s’enfronta a un grup de dallaires mandrosos amb poques ganes de treballar la terra del propietari. Durant la representació es produeixen un seguit d’embolics on hi apareixen d’altres personatges amb els seus rols específics: a part dels dallaires i l’ossa, s’hi representa l’amo de les terres, la minyona, els senyorets de ciutat visitants del lloc i els paquetaires. L'ossa finalment és caçada i morta per renéixer posteriorment i celebrar-ho amb un ball col·lectiu.
Divendres de Carnaval es dona inici als actes de disbauxa amb la tradicional penjada del carnestoltes a la plaça Major, seguida del repartiment de xocolata i vi calent. Es llegeix el pregó que anuncia la festa. L’acte compta amb la col·laboració de l’Esbart Valls del Nord i els Grallers i tabalers dels CdA.
La representació dels Contrabandistes d’Ordino es du a terme el dilluns de Carnaval al migdia a la plaça Major. Un grup de visitants provinents d’Occitània perduts per les muntanyes del Serrat són detinguts com a sospitosos de ser uns contrabandistes. Les FEO -Forces Armades d’Ordino- els traslladen davant dels batlles perquè siguin jutjats, però els diàlegs entre ells esdevenen veritables enrenous perquè no s’entenen ja que parlen patuès. Entremig de la representació surten altres personatges que estan directament relacionats amb temàtiques locals de les quals se’n fa burla i sàtira. La interpretació compta amb una actuació de l’Esbart Valls del Nord i de la Coral Casamanya.
Dimecres de cendra es fa l’enterrament de la sardina, prèvia crema del Carnestoltes que haurà estat passejat dins del taüt pel carrer Major del poble acompanyat de les Ploraneres -grup de persones que vestides de negre van darrere del taüt plorant les ensoltes per la mort de sa majestat. Musicalment el seguici l’acompanyen els Grallers i tabalers dels CdA. La festa acaba amb una sardinada popular.